lunes, 9 de marzo de 2015

Maria-Mercè Marçal: El senyal de la pèrdua

RAÓ DEL COS
Morir: potser
perdre només
forma i contorns
desfer-se ser
xuclada endins
de l'uter viu,
matriu de déu
mare, potser
només
desnéixer

Terror del cos
que m'ha traït
i malda per
usurpar tot
l'espai desert / el sentit
a contrallei

Aquest estrany
cirurgià
cec mut i sord
com el mur de la mort
que no respon
ni si el crides
pel nom de vida
Et correspon
a tu d'escriure-hi
els mots... de sentit
«un jo de mi»
cec mut i sord, potser

L'agulla de
la desmemòria
inúltilment cus
la boca del drac
Cicatriu.
Ossos fosforescents

«Tot potser no un sentit, però segurament a tot se l'hi pot trobar. En el fons, doncs, tot té un sentit si li saps donar. Aprendre d'aquelles situacions que no pots evitar potser és una bona manera d'esquivar (la sensació d') absurd total.

Avui, noves proves. De fet, m'adono que no he escrit en aquest quadern des del dia abans del diagnòstic: carcinoma mamari assentat en teixit ectòpic. Dos ganglis, de vuit extrets, afectats. Això implica, sembla, ràdio i químio. Demà passat, de nou al quiròfan, ja que la incertesa del diagnòstic no va permetre un buidat axilar exhaustiu que —per a més seguretat— sembla que cal fer.

Ara sóc en les proves prèvies a la químio i altre cop els fantasmes —apaivagats durant una setmana— surten en desbandada. L'altre dia, la gammagrafia òssia, avui l'eco abdominal i les anàlisis de sang [...]» (págs. 44-45)

MARIA-MERCÈ MARÇAL
(Barcelona, 1952—1998)

EL SENYAL DE LA PÈRDUA
Escrits inèdits dels últims anys
Dietari - Cartes a Jean-Paul Goujon
Ed. Empúries, 2014

· Covava l'ou de la mort blanca, Silvia Pérez Cruz
· Visc amb la mort enganxada, fragment llibre
· El meu amor sense casa, recita MMM
· 10 poemes de desglaç

No hay comentarios:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...