martes, 28 de junio de 2011

Miquel Bauçà, mortografía

Ésta no es la rulot de Miquel Bauçà
«L'enterrament, quina gran figura literària. El tema de l'enterrament té molta molla en la biografia de Bauçà. D'ell es pot dir que és un dels pocs que en relació amb aquest important tema va començar a avançar feina. Miquel Bauçà, més o menys conscient dels hàbits necròfils del lloc, no va esperar a ser escriptor-enterrat en mort, devia voler-ho ser en vida, vés a saber. Potser per això mateix o potser pel simple gust d'invertir les coses o potser per impaciència ja de jove i sense esperar res ni ningú va començar a autoenterrar-se.    És la famosa anècdota de la rulot. Si sabeu alguna cosa de Miquel Bauçà segur que la coneixeu. Bauçà vivia en una rulot als afores de Felanitx, en un camp d'oliveres, i cada dia cavava unes hores just dessota del seu habitatge mòbil. Treia terra del davall de les rodes de la rulot i així aquesta lentament anava quedant colgada, amb ell a dins. Hi ha fotografies de la performance on es veu l'ocultació progressiva del vehicle en el sòl mallorquí. Quan Bauçà va morir, la premsa va reproduir força aquestes imatges. (...) Teníem davant dels ulls un exercici màgic: enterramorts i sepultat, fosos en una sola persona.    Bauçà va modificar la línia de desplaçament habitual de la rulot, de l'horitzontalitat passà a la verticalitat. En comptes d'avançar o retrocedir per les carreteres de Mallorca, ell conduïa la seva rulot cap al centre de la terra.»
 La mort de Miquel Bauçà (pp. 19 y 20), Abel Cutillas. Editorial Fonoll, 2009

1 comentario:

translate dijo...

«El entierro, qué gran figura literaria. El tema del entierro tiene mucha miga en la biografía de Bauçà. De él se puede decir que es uno de los pocos que en relación con este importante tema comenzó a avanzar trabajo. Miquel Bauçà, más o menos consciente de los hábitos necrófilos del lugar, no esperó a ser escritor-enterrado en muerte, debía querer serlo en vida, vete a saber. Quizá por eso mismo o quizás por el simple gusto de invertir las cosas o quizás por impaciencia ya de joven y sin esperar nada ni nadie empezó a autoenterrarse.

Es la famosa anécdota de la caravana. Si sabéis algo de Miquel Bauçà seguro que la conocéis. Bauçà vivía en una caravana a las afueras de Felanitx, en un campo de olivos, y cada día cavaba unas horas justo debajo de su vivienda móvil. Sacaba tierra de debajo de las ruedas de la caravana y así ésta lentamente iba quedando enterrada, con él dentro. Hay fotografías de la performance donde se ve la ocultación progresiva del vehículo en el suelo mallorquín. Cuando Bauçà murió, la prensa reprodujo bastante estas imágenes. (...) Teníamos ante los ojos un ejercicio mágico: sepulturero y sepultado, fundidos en una sola persona.

Bauçà modificó la línea de desplazamiento habitual de la caravana, de la horizontalidad pasó a la verticalidad. En vez de avanzar o retroceder por las carreteras de Mallorca, él conducía su caravana hacia el centro de la tierra.»

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...